Vés al contingut

Jesús Comín Sagüés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJesús Comín Sagüés

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1939 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

22 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Saragossa (província)
Diputat a les Corts republicanes

29 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Saragossa (província)
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaCarlisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empleat, advocat, voluntari requeté Modifica el valor a Wikidata
Partit Comunió Tradicionalista
Membre de
Família
CònjugeMaría Pilar Ros Martínez Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons Carles Comín i Ros Modifica el valor a Wikidata

Jesús Comín Sagüés (Saragossa, 19 d'abril de 1889 - 4 de març de 1939) va ser un advocat i polític espanyol, que va ocupar càrrecs destacats en la Comunió Tradicionalista.[1] Va ser el pare de Alfons Carles Comín i Ros i avi d'Antoni Comín i Oliveres.

Biografia

[modifica]

Era net del polític carlista Bienvenido Comín Sarté, fill de Francisco J. Comín, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa, i nebot del polític jaumista Pascual Comín Moya. Militant tradicionalista des de la seva joventut, va participar des de la proclamació de la Segona República el 1931 en l'oposició carlista al nou règim republicà, establint contactes amb els monàrquics partidaris del deposat Alfons XIII. Va ser elegit diputat a Corts en representació de la província de Saragossa en les eleccions generals de 1933 i 1936 (en aquesta ocasió, amb 70.462 vots).[2]

Com a cap del tradicionalisme en Aragó, va participar en les conspiracions contra la República, que van culminar amb el cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Aquest dia, al costat d'un grup de carlistes armats, va ocupar la Caserna de Castillejos de Saragossa, resultant decisius perquè la ciutat i la seva guarnició s'adherissin a la revolta. Amb les armes dipositades a Saragossa es va armar també a les columnes de requetés de Navarra que van lluitar en el front del País Basc en els inicis de la Guerra Civil Espanyola. També va ser un dels impulsors del Terç de Requetès Virgen del Pilar, que va lluitar al Front d'Aragó contra les tropes republicanes, i d'altres terços de carlistes aragonesos.[3]

Quan el 1937 el general Franco va unificar a tots els partits polítics del bàndol revoltat, Jesús Comín va acceptar aquesta unificació, passant a ser membre de FET y de les JONS. Encara que va ser ferit en la guerra, va morir en un accident d'automòbil cap al final de la contesa.

Van presidir el seu enterrament importants autoritats del bàndol franquista, entre ells, els generals Monasterio i Moscardó.[4] Amb motiu del seu enterrament, els seus correligionaris publicaren un poema a El Noticiero de Zaragoza:[5]

«

Jesús Comín ha muerto,
los Requetés lo llevan
en un sencillo féretro
que cubre una bandera.

La Bandera Española,
amarilla y bermeja,
que un día de Navarra
Jesús Comín trajera.

»

Referències

[modifica]
  1. «Jesús Comín Sagüés». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. Fitxa al Congrés dels Diputats
  3. Tercio de Nuestra Señora del Pilar.
  4. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Vol. 3, parte 1. J. Espasa, 1944, p. 390. 
  5. Memorias de un requeté. Editorial Bayer Hnos, 1968, p. 153. 

Enllaços externs

[modifica]